... Estic en el camp artístic de forma autodidacta des del 1999. La meva forma de treballar es basa sobretot en experimentar i conèixer els materials amb els que treballo, pigments, tinta, cretes, paraules, la càmara del mòbil... La seva naturalesa i com acompanya emocions, el cel o un gest. Sazzzzz
He fet exposicions en centres cívics i locals socials, tan individuals com col·lectives. Sóc llicenciada en Ciències de la Comunicació,
monitora sociocultural i diplomada del Postgrau en Artteràpia 2009-10(Fudg i Grefart).
"Sólo habrá una belleza; y humanidad y naturaleza se unirán en una única divinidad que lo abarcará todo"
Hiperión F. Hölderlin
Carbonet sobre paper, Rembrandt
Cicero
Esquena de dona
"... pero cantar, soñar, reír, vivir... estar solo, ser libre... Tener el ojo avizorro, la voz que vibre Ponerme por sombrero el universo por un sí, o por un no... Batirme O hacer un verso
Despreciar con valor la gloria y la fortuna Viajar con imaginación... a la luna Sólo al que vale reconocer los méritos, no pagar jamás favores pretéritos
Renunciar para siempre a cadenas y protocolos Posiblemente no volar muy alto... pero solo..."
Fragmento de la película Cyrano de Bergerac
Lluna plena amb espelma
Loading...
El difícil encontre
Ets i no ets, i visc del propi engany, sóc i no sóc, i palpo inútil borra, miro el florir de l'impossible tany i el nom que et dius damunt la vasta sorra. Per calls perduts i en pregunes garites cerco el farell de les absurdes fites.
Com un gegant en terres oblidades clamo combat, i adjuro un contrincant, i en mortes fonts enyoro ocells i fades o en obra d'hom m'ullprenc del propi encant. En vall ventós, entre fòssils i nacres, em multiplico en dòcils simulacres.
¿Qui, de tots dos, és carnal? ¿Qui aviva l'altre i no és? ¿On és l'Etern Present? Oh flam encès de cap a cap de riba! Oh dolç cremar d'esperit i de ment! En les remors de la nit, per les platges, adoro el Res en múltiples imatges.
On he deixat les claus J. V. Foix
L'instant
Sorprèn i fins i tot desassossega veure que els anys lentament dilueixen certs senyals, certes presses, i transmuden l'insòlit en costum. Fa mal, a voltes,saber-se tan sotmès, tan vulnerable, tan aferrat al cos i als seus propòsits. Però des d'on, sinó del cos estant, t'és concedit de compartir la clara dimensió del temps, de tu mateix i de tots els misteris que t'envolten? Més enllà d'aquest gest sense ressò tot és el buit; estima'l, doncs; estima'n la densitat incerta, la desfeta irremediable i tendra, que suscita designis i combats, i els estimula. Ets en l'instant, i creixes i t'exaltes fins al fosc de l'instant, irrepetible. Llibres del Mall Miquel Martí i Pol
Para vivir
Para vivir no quiero islas, palacios, torres. Qué alegría más alta: vivir en los pronombres!
Quítate ya los trajes, las señas, los retratos; yo no te quiero así, disfrazada de otra. Te quiero pura, libre, irreductible: tú.
Sé que cuando te llame entre todas las gentes del mundo sólo tú serás tú. Y cuando me preguntes quién es el que te llama, el que te quiere suya, enterraré los nombres, los rótulos, la historia. Iré rompiendo todo lo que encima me echaron desde antes de nacer. Y vuelto ya al anónimo eterno del desnudo, de la piedra, del mundo, te diré: "Yo te quiero, soy yo".
La voz a ti debida Pedro Salinas
Yantra Sri
"Tu mismo debes convertirte en el cambio que deseas ver en el mundo"