skip to main | skip to sidebar

El sol de primavera

Pintures poemes fotos... projectes experiencies... by Núria,

viernes, septiembre 18

SABA

Entrada más reciente Entrada antigua Página principal

Seguidores

Loading...
Mi foto
Núria,
... Estic en el camp artístic de forma autodidacta des del 1999. La meva forma de treballar es basa sobretot en experimentar i conèixer els materials amb els que treballo, pigments, tinta, cretes, paraules, la càmara del mòbil... La seva naturalesa i com acompanya emocions, el cel o un gest. Sazzzzz He fet exposicions en centres cívics i locals socials, tan individuals com col·lectives. Sóc llicenciada en Ciències de la Comunicació, monitora sociocultural i diplomada del Postgrau en Artteràpia 2009-10(Fudg i Grefart).
Ver todo mi perfil
Si voleu deixar algun comentari
suggerencia
o simplement posar-vos en contacte amb mi,
ho podeu fer a través de:
nurianmv@hotmail.com

Apariciones

  • ►  2010 (3)
    • ►  junio (1)
      • Canvi de Bloc
    • ►  enero (2)
      • El caballo
      • TransArt
  • ▼  2009 (45)
    • ►  diciembre (3)
      • Nadal a la Torre Magret de Vilalba
      • Cavalls, toro, paisatge...
      • Rainer Maria Rilke
    • ►  noviembre (2)
      • Exposició al Café de la Devesa de Girona, desembr...
      • Art Session con Laura
    • ►  octubre (3)
      • "Nature herself makes the wise man rich" Cicer...
      • Vistes a l'onyar
      • Like an elephant
    • ▼  septiembre (5)
      • Beautiful flower
      • Estany, estiu de 2009
      • SABA
      • Punts de llibre
      • Mandalas para pintar
    • ►  agosto (3)
      • Dimarts 25 d'agost de 2009
      • Cuadros
      • Rincones del Alma, Mascarbó
    • ►  julio (8)
      • Mandales piccoli
      • Taller de Mandales amb la gent gran de Santa Eulàl...
      • Sèrie VII
      • Sèrie VI
      • SABA
      • El sot del Bac, Figaró
      • El mar
      • Aquarel·les de Llançà
    • ►  junio (4)
      • LLançà
      • Mandales a la Torre Magret
      • Rupestre
      • Sèrie V
    • ►  mayo (2)
      • Flor a l'Estany
      • A peu de canó
    • ►  abril (3)
      • Regalims II
      • La Vall d'en Bas
      • Sèrie IV
    • ►  marzo (5)
      • Hemisferis
      • Matagalls
      • Serie III
      • Estampats
      • Sant Pol de Mar, un divendres
    • ►  febrero (5)
      • Taller de Mandalas, 14 de febrero
      • Regalims
      • La lluna II
      • Sèrie II: Estampats i tinta
      • HIvern
    • ►  enero (2)
      • Tinta
      • Mad mad mAd
  • ►  2008 (13)
    • ►  diciembre (4)
      • Como tenazas las nubes dibujan hierro dolido que ...
      • Dibuixos
    • ►  noviembre (9)
Loading...


Tikets

  • Actividades (5)
  • Escapades (7)
  • Exposizine (6)
  • Fotografía (7)
  • galeria (1)
  • Mandales (3)
  • Poetry (7)
  • Quadres (8)
  • Saba (2)
  • tinta (12)

Enllaços interessants

  • http://www.stimulo.com
  • http://esculturesflotants.blogspot.com
  • http://espaijoieria.blogspot.com
  • http://www.elbosctransfigurat.blogspot.com
  • http://quartmenguant.blogspot.com
  • http://jmjdigital.blogspot.com


"Sólo habrá una belleza;
y humanidad y naturaleza
se unirán en una única divinidad
que lo abarcará todo"

Hiperión
F. Hölderlin


Carbonet sobre paper, Rembrandt

Cicero

Esquena de dona

Esquena de dona

"... pero cantar, soñar, reír, vivir...
estar solo,
ser libre...
Tener el ojo avizorro,
la voz que vibre
Ponerme por sombrero el universo
por un sí, o por un no...
Batirme
O hacer un verso

Despreciar con valor
la gloria y la fortuna
Viajar con imaginación...
a la luna
Sólo al que vale
reconocer los méritos,
no pagar jamás
favores pretéritos

Renunciar para siempre
a cadenas y protocolos
Posiblemente no volar muy alto...
pero solo..."

Fragmento de la película
Cyrano de Bergerac



Lluna plena amb espelma

Loading...


El difícil encontre

Ets i no ets, i visc del propi engany,
sóc i no sóc, i palpo inútil borra,
miro el florir de l'impossible tany
i el nom que et dius damunt la vasta sorra.

Per calls perduts i en pregunes garites
cerco el farell de les absurdes fites.

Com un gegant en terres oblidades
clamo combat, i adjuro un contrincant,
i en mortes fonts enyoro ocells i fades
o en obra d'hom m'ullprenc del propi encant.

En vall ventós, entre fòssils i nacres,
em multiplico en dòcils simulacres.

¿Qui, de tots dos, és carnal? ¿Qui aviva
l'altre i no és? ¿On és l'Etern Present?
Oh flam encès de cap a cap de riba!
Oh dolç cremar d'esperit i de ment!

En les remors de la nit, per les platges,
adoro el Res en múltiples imatges.

On he deixat les claus
J. V. Foix



L'instant

Sorprèn i fins i tot desassossega
veure que els anys lentament dilueixen
certs senyals, certes presses, i
transmuden l'insòlit en costum.
Fa mal, a voltes,saber-se tan sotmès,
tan vulnerable, tan aferrat al cos
i als seus propòsits.
Però des d'on, sinó del cos estant,
t'és concedit de compartir la clara
dimensió del temps, de tu mateix
i de tots els misteris que t'envolten?
Més enllà d'aquest gest sense ressò
tot és el buit; estima'l, doncs; estima'n
la densitat incerta, la desfeta
irremediable i tendra, que suscita
designis i combats, i els estimula.
Ets en l'instant, i creixes i t'exaltes
fins al fosc de l'instant, irrepetible.

Llibres del Mall

Miquel Martí i Pol





Para vivir

Para vivir no quiero
islas, palacios, torres.
Qué alegría más alta:
vivir en los pronombres!

Quítate ya los trajes,
las señas, los retratos;
yo no te quiero así,
disfrazada de otra.
Te quiero pura, libre,
irreductible: tú.

Sé que cuando te llame
entre todas las gentes
del mundo
sólo tú serás tú.
Y cuando me preguntes
quién es el que te llama,
el que te quiere suya,
enterraré los nombres,
los rótulos, la historia.
Iré rompiendo todo
lo que encima me echaron
desde antes de nacer.
Y vuelto ya al anónimo
eterno del desnudo,
de la piedra, del mundo,
te diré:
"Yo te quiero, soy yo".

La voz a ti debida
Pedro Salinas





Yantra Sri


"Tu mismo debes convertirte en el cambio que deseas ver en el mundo"


Mahatma Gandhi

 

Galeria...

Loading...

Sin

Era en el diluvio si me acuerdo
de ti y con rímel en la mirada,
con ojos de andar.
Sin huellas y con alma
y un espíritu al que abrazar.

Te tiemblan las manos,
cógete a mi pesar,
con dolor sin tregua
con almidón en las entrañas,
sin un céntimo a ganar.

Mirémonos en el espejo del agua,
ya sin lágrimas,
remando la barca
que nos ha de salvar.

Something else...

Loading...