El sol de primavera: Dimarts 25 d'agost de 2009

Kees van Dongen, Desnudo de una chica joven (hacia 1907)

Una bellissima giornata a Barcelona, Mueso Picasso con Kees van Dongen, ristorante giapponese, il te, i sms, la pittura... È per la notte, con la famiglia e la cagna.

Grazie a tutti!!

El difícil encontre

Ets i no ets, i visc del propi engany,
sóc i no sóc, i palpo inútil borra,
miro el florir de l'impossible tany
i el nom que et dius damunt la vasta sorra.

Per calls perduts i en pregunes garites
cerco el farell de les absurdes fites.

Com un gegant en terres oblidades
clamo combat, i adjuro un contrincant,
i en mortes fonts enyoro ocells i fades
o en obra d'hom m'ullprenc del propi encant.

En vall ventós, entre fòssils i nacres,
em multiplico en dòcils simulacres.

¿Qui, de tots dos, és carnal? ¿Qui aviva
l'altre i no és? ¿On és l'Etern Present?
Oh flam encès de cap a cap de riba!
Oh dolç cremar d'esperit i de ment!

En les remors de la nit, per les platges,
adoro el Res en múltiples imatges.

On he deixat les claus
J. V. Foix

L'instant

Sorprèn i fins i tot desassossega
veure que els anys lentament dilueixen
certs senyals, certes presses, i
transmuden l'insòlit en costum.
Fa mal, a voltes,saber-se tan sotmès,
tan vulnerable, tan aferrat al cos
i als seus propòsits.
Però des d'on, sinó del cos estant,
t'és concedit de compartir la clara
dimensió del temps, de tu mateix
i de tots els misteris que t'envolten?
Més enllà d'aquest gest sense ressò
tot és el buit; estima'l, doncs; estima'n
la densitat incerta, la desfeta
irremediable i tendra, que suscita
designis i combats, i els estimula.
Ets en l'instant, i creixes i t'exaltes
fins al fosc de l'instant, irrepetible.

Llibres del Mall
Miquel Martí i Pol

Para vivir

Para vivir no quiero
islas, palacios, torres.
Qué alegría más alta:
vivir en los pronombres!

Quítate ya los trajes,
las señas, los retratos;
yo no te quiero así,
disfrazada de otra.
Te quiero pura, libre,
irreductible: tú.

Sé que cuando te llame
entre todas las gentes
del mundo
sólo tú serás tú.
Y cuando me preguntes
quién es el que te llama,
el que te quiere suya,
enterraré los nombres,
los rótulos, la historia.
Iré rompiendo todo
lo que encima me echaron
desde antes de nacer.
Y vuelto ya al anónimo
eterno del desnudo,
de la piedra, del mundo,
te diré:
"Yo te quiero, soy yo".

La voz a ti debida
Pedro Salinas

El sol de primavera

miércoles, agosto 26

Dimarts 25 d'agost de 2009

Seguidores

Apariciones

Tikets

Enllaços interessants

Cicero

Esquena de dona

Lluna plena amb espelma

El difícil encontre

L'instant

Para vivir

Galeria...

Sin

Something else...